QUANTIC·ART
-> És l'Art conectat amb l'harmonia que vibra en la 5ªDimensió <-
La presentació parteix de l'inici amb la fotografia analògica. Si us preguntés: Què és la realitat? Em respondríeu que és la captura d’una fotografia. Aquesta impressió en paper l’entenem i l’acceptem com a realitat. Ha estat capturada, immortalitzada. Si alguna cosa ens van dir que era real al 100%, era la fotografia plasmada en el paper.
Ara bé, què passa si manipulem aquesta captura fotogràfica? Utilitzem tècniques digitals a través de l'ordinador per modificar-la i acostar-la el màxim possible a allò que el nostre subconscient va percebre, sentir i enregistrar juntament amb les emocions.
Aquesta gravació en 360 graus de perspectiva, amb densitat de l'aire, freqüències lumíniques imperceptibles per l’ull humà i milers de dades enregistrades en el disc dur de la nostra ment, ens permet connectar amb el subconscient. Canalitzem aquestes impressions a través del collage digital fins a plasmar una imatge que prové de la 5a Dimensió, el món dels somnis.
Aquest procés és com una ondulació de freqüències, com una onada que, a mesura que es canalitza a través del nostre cos físic, s'alinea, les capes es fusionen i la imatge canalitzada pren forma.
Arriba el moment de trobar el suport adequat per plasmar aquesta imatge amb la major durabilitat, resistència i capacitat de manipulació física.
Així neix la impressió en canvas de qualitat museística amb tintes naturals, garantint un llegat de més de 100 anys.
Aquí comença la segona fase: la manipulació a través de la pintura. L’aplicació d’acrílics i grafit, treballats amb les mans i la intenció conscient, insereixen l’essència del pensament en la tela. Com un tatuatge que incrusta tots els pensaments del tatuador en aquell instant. Per això, abans de pintar, cal una bona alineació entre el Cel i la Terra.
Un cop finalitzat aquest procés, els vernissos segellen totes les capes, provocant un efecte on l'obra sembla emergir amb les seves energies, com si haguéssim captat una percepció de la 5a Dimensió.
Però encara falta el més important… La sanació de l’obra artística. Per a un espectador en un museu, veure una peça de Goya o d’un artista que ha utilitzat l’art com a canal d’energies denses pot ser molt impactant. L'art com a teràpia és vàlid, com ho és l’escriptura automàtica, però el resultat pot ser un «vòmit» d’energies que ha servit a l’artista per equilibrar-se i curar-se.
Aquest resultat pot ser fascinant, però també intens. Ideal per a un museu, però potser no per a penjar-lo al saló de casa, on conviu amb paisatges estètics. El col·leccionisme no sempre aposta per l’art contemporani d’artistes vius.
Així doncs, a aquesta obra li manca un últim pas: la sanació energètica.
Sanar l’obra física mitjançant el Reiki, els minerals i el Palo Santo. Meditar i recitar oracions que harmonitzin, polaritzin la densitat i la transformin en LLUM.
D’aquesta manera, l’obra és sentida, percebuda, recordada i assimilada de manera positiva. Resta gravada en el subconscient com el registre d’una experiència artística vital, i el vincle entre l’artista i el col·leccionista es fon en la generació d’una nova emoció… l'Art Orgànic.